ELS MEUS NADALS

Quan era petit sempre desitjava que arribés el desembre per començar a menjar-me el calendari de xocolata, sempre quan m’aixecava era el primer que feia, no em podia resistir. Del que tampoc em podia resistir era de dir cada dia als pares; Quan faré la carta als reis?, Quan muntarem l’arbre?... Sincerament els meus pares es cansaven ràpid i em deixaven fer la carta tant abans com vulgues, tot un luxe per un nen petit com era jo. Un cop l’havia acabat els hi donava la carta als meus pares i ells deien que els hi donarien als patges reials, però como que jo era un poca solta, a la setmana següent d‘ haver donat la carta als pares ja els hi deia que la volia tornar a fer, que m’havia equivocat en alguna cosa, i que ja els hi demanaria disculpes als tres reis. Recordo que anava a totes les botigues de joguets i bàsicament per l’únic que hi anava era per agafar els catàlegs sobre joguines, que sempre duien una carta per als reis mags, no fos cas que se m’acabessin, perquè com a mínim en tenia 25 a casa.

S’apropava l’hora d’anar a esperar els reis, tot i que anava amb molts de nervis i il·lusió, també he de reconèixer que quan era petit tenia fòbia als sorolls forts, i quan s’apropava la carrossa de l’única cosa que tenia ganes era de fugir corrents. Els meus pares com és lògic em  deien que no, però jo fugia unes quantes files cap enrere.

Era jo crec, la nit amb més nervis de l’any. Tota la nit pensant; m’he portat bé?, Em portaran moltes coses?, Que em portaran?... Era difícil dormir la nit de reis, però al final, sempre la nit podia amb mi, i acabava “clapant” com un animal. Això si, era el dia més fàcil per aixecar-se del llit. La norma de cada dia era que la meva mare em tingues que separar del meu estimat llit, però els matins de reis, era jo qui els treia del llit, era difícil, però la meva insistència era massa pesada per a ells i acabaven cedint.

Quan ja érem al menjador, començava a obrir els regals segons l’ordre que em manaven els meus pares, i així fins acabar d’obrir tots els regals. Un cop s’havien acabat els regals, era hora d’encetar-los tots, a alguns els hi dedicava 5 minuts i a uns altres tot el dia.

Ara però, el nadal ja no és tant espectacular com abans, ara falta aquell xic d’innocència que fes semblar que tot això fos real.  Sincerament ara els meus nadals no tenen tanta màgia pel simple fet, que  tota la meva família sap el secret millor guardat per tots els pares. Un cop ho saps, penses, com he sigut capaç de creurem una cosa tant irreal com la màgia, una cosa que mai he pogut veure, tocar, sentir, olorar ... una cosa que tots hem desitjat tenir per ser els millors del món o els més forts, però que després ens negaven que existia. Sembla mentida, però la felicitat la majoria de vegades es troba en la innocència, i aquest seria un dels meus desitjos d’aquest nadal, recuperar una mica aquella innocència que fa que tot sigui possible. És difícil recuperar la innocència d’aquells anys, però no em de perdre mai la fe, la fe que fa que creiem en alguna cosa futura, tot i que no te gaire a veure amb el nadal sempre l’hem de mantindré unida a nosaltres, perquè si la perdem ja no tindrem a on refugiar-nos, ja no creurem en moltes coses, com per exemple que aquest país es pugui recuperar de la crisi aquesta que està fent molt de malt a tothom i fa que molts nens es quedin sense nadal, i fa que mai hagin sentit la sensació que es té quan obres un regal el dia 6 de gener, per això aquest seria el meu segon i últim desig.  Els meus 3 desitjos que em queden els hi regalaré a aquella gent que per molt que desitgi mai se’ls compleix aquest desig i que per algun moment de la seva vida deixin de passar-ho malament i que vegin que l’esperança i la fe mai s’han de perdre. Els hi donaria els meus desitjos perquè no m’agradaria sentir-me com es senten ells, que cada dia quan es desperten no saben si podran menjar o alimentar als seus fills, perquè així no es pot viure i que no només els rics han de viure bé, tots tenim que tenir almenys una vida que ens permeti viure tranquils, sense luxes, però tranquils.